Enyoro els dies del confinament complert! El buscar noves formes d’ocupar el temps. Enyoro els moments d’asseure’m i escriure sentint la música de Wagner o Tchaikovsky, Nina Simone o Andrea Motis. Enyoro la incertesa i a l’hora sorpresa que comportava aquest canvi de 360º en les nostres vides; enyoro les videoconferències, emocionants inesperades, divertides. Enyoro la nostàlgia de no poder veure els sers més estimats, enyoro l’Enyorança, quina paraula tan bonica i a l’hora tan trista!!
Avui al súper, a on fa uns mesos anava amb tanta por, he vist un parell de nois ben plantats d’uns 20 ó 25 anys que compraven potser per anar a casa d’algun amic a qui no han vist des de fa tan temps, i m’ha agradat veure que podien gaudir de nou de les reunions. Els dos amb mascareta. Els he envejat amb tota la seva joventut!
Aquesta tarda he anat per primera vegada de passeig, de compres o “store checking”, com deia una proveïdora alemanya, que per cert, va intentar lligar-se al meu cap fa bastants anys ja! I finalment he passat del store checking a l’acció, he comprat per aquest ordre: un pinzell, unes mascaretes pels nens de casa i per a mi, una faldilla i samarreta (que he de canviar) gentilesa dels Pares pel meu aniversari. Finalment he passat per la llibreria, no podia faltar veure les últimes novetats!! He comprat “Les vencedores” el segon llibre de la Laetitia Colombani, el primer va ser el best seller “La trena”.
Ara sóc a casa, son les 22h00. Estic emocionada per que demà dissabte, com si fos la primera vegada, veuré el mar i em banyaré. Quan hi penso no puc resistir comparar-me, amb totes les diferències de món, a la protagonista del llibre de Elena Ferrante, “Una amiga estupenda” i “Un mal nombre” el segon d’una quatrilogia d’ aquesta autora tan descriptiva de les vides i el dia a dia de famílies de classe obrera que vivia realment en barris ben pobres.
Els més fantàstic de tot es que hi anem les 14 dones de llum que no hem deixat d’estar connectades al llarg d’aquest confinament. Ja ho estàvem, però una situació d’aquest calibre trobo que inclús t’uneix més i fa que les trobis més a faltar…
Demà serà un gran dia, el dia esperat, bany a platja nudista, amagada i descoberta per la María i dinar a “xiringuito” o restaurant. He buscat els bikinis per les caixes de roba d’estiu que encara no he fet canvi de temporada, però no els he trobat! I després he pensat que al cap i a la fi no els anava a necessitar!!!
Fins demà,
Non vedo l’ora…
Betlem
