Casualitats no….
Estic acabant un llibre que fa molt temps vaig començar, però el ritme que tinc de lectura actualment ha baixat.
Es diu “El hombre que amaba a los perros”. Es d’un escriptor cubà, Leonardo Padura, que parla de la vida en el exili de Trotski i el seu assassí Ramon Mercader. Aporta molta informació de la situació a tot Europa cap a finals dels anys 30, abans de la guerra civil espanyola i com es començava a gestar el creixement nazi liderat per Hitler. Bàsicament, però, descriu els últims anys de vida de Liev Davidovich Trotski, un home que estimava els gossos, com ho feia també el Ramón Mercader. He gaudit molt de la lectura, doncs m’ha aportat coneixement que ignorava i que em dona satisfacció, i no he pogut evitar relacionar el fet que fa quasi bé més d’un mes que surto a passejar amb el gos del Pare, la Geni. Quina complicitat es va creant dia a dia, aquella hora en la que sortim pels camins frondosos de Collserola, ben a prop de casa i sense parlar gaire, dient-nos poques coses ens sentim cada vegada més properes, i es que tenim molt en comú. Es com si els gos sabés perfectament com estàs, com et trobes, que sents.. es una sensació com deia, de complicitat difícil de descriure. També estic estudiant rus. Ja he acabat el curs de doblatge i m’oferien fer una llengua estrangera, així que vaig optar per aquesta, que es summament complicada, amb alfabet ciríl·lic i pronunciació, com a poc, rara! La llengua de Trotski..
Vaig a fisio per un tema de sobrecàrrega a la zona inguinal i amb el noi que em tracte comencem a parlar i la seva germana resulta que està col·laborant amb la meva cunyada Joe, també fisio, amb temes de respiració, però no es coneixen. Seguim parlant i anem a comentar sobre un neuro científic que es diu Bruce Lipton que fa un parell de dies me l’ ha presentat virtualment el grup de Joe Dispenza, a qui segueixo una mica i que vaig descobrir a través de la Gloria i l’Ana M. Resulta que ell es molt fan d’aquest home que predica que son les nostres creences les que poden modular la biologia!!! El 24 de maig rebrem el primer vídeo gratuït, fins a 3 ó 4 en els dies successius…. ja tinc el llibre que em deixa qui? doncs la Joe.
Casualitat…. tot es massa casualitat. Crec que el món ens apropa a aquelles persones que tenen més afinitats amb nosaltres. Les energies fan la seva feina.
Som energia, tot està encara per estudiar, però anem encaminats…fora tants convencionalismes, re programem la nostra vida de la mà de la nostre consciència!!
