Trossets de Maria escampats al llarg de la seva vida,
trossets de Maria que s’esmicolen per quedar-se,
en aquells moments forts de sentiment i d’emoció,
que marquen un punt d’inflexió
i et canvien, no per a ser millor ni pitjor,
et canvien per que et fan diferent
del que se suposa que es el camí referent.
Res no està predeterminat, res no es pot controlar,
encara que hi ha qui pensa que els esdeveniments havien de passar
i passen per que estaven predestinats.
Tan se val, això no es el que volia explicar,
volia contestar a l’escrit de la María amb un trosset seu
amb el que em vaig quedar quan em vaig assabentar
que es tirava amb paracaigudes des d’helicòpters i d’avionetes
per la zona del Maresme o l’Empordà.
Em vaig quedar amb aquella Maria intrèpida, jove i inconformista
que vivia al límit les experiències més increïbles.
No sé quants cops es va arribar a tirar,
però jo només amb un tampoc no m’hi hagués quedat.
No ho he provat mai, però sí he volat amb ultralleuger amb el Pare
i ha sigut un plaer, una sensació de llibertat inigualable.
Sí, em quedo amb el trosset de María inquieta
amb pensaments que li bullen al cap i li van a cent
i amb l’adolescent de La Granés que feia campana
i s’ho passava d’allò més. Sempre ideant, “avispada” i divertida,
espontània i extravertida amb el punt d’emprenedoria
que fa que la seva vida sigui una caixa de sorpreses
plena de molts trossets de María, l’autònoma, la publicista,
la professora, l’artista! La Mare, la dona,
l’amiga, la filla i la desinhibida.
Per que ella es això i molt més, ella es la jove pràctica, didàctica, comprensiva i entranyable,
ella es un trosset dels Vancells que els Romera els portem sempre a l’ànima.
Maria, reconec, així mateix, altres trossets…
i em meravello de com els has hagut de deixar
i t’has recompost, essent com eren tan intensos,
mentre seguies caminant sense mirar més enrere!
Una llumeta que estima tots els trossets de Maria
i a la Maria actual que, com totes les altres llumetes
de la meva vida també ens il·lumina.
Betlem
