Hi ha tres coses que m’agrada fer al matí, llevar-me, es bàsic, fer ioga i encendre l’ordinador per connectar amb el que m’omple: missatges, curs de doblatge, bloc de dones de llum i després un bon cafè, amb fruita o torrada d’acompanyament, a voltes suc de taronja també.
Des que ens hem confinat trobo plaer en la meva intimitat. No cal atendre trucades ni fer treballs que si bé no m’amoïnen, no m’aporten res. El que he guanyat es la passió per fer allò que m’agrada més i que estic descobrint sense voler. Una cosa porta a l’altre i tot està relacionat. Estic en camí de començar una nova etapa que en fa mirar endavant amb il·lusió, sense por, amb moltes ganes i, com deia, amb passió. Crec que es justament la passió la que et dona empenta i no et fa parar a pensar, ho fas, gaudeixes i t’aporta satisfacció.
Els meus companys de feina els estimo, han sigut el meu dia a dia durant quasi bé vint anys. Les relacions socials m’enriqueixen, em fan veure diferents maneres de pensar, de ser, d’actuar. Les relacions amb col·legues, al ser un àmbit diferent, inicialment son més fredes, preserves la teva vida personal, però amb els anys entens que ells formen part inevitablement de tu, moltes hores, molts moments i situacions compartides, llavors poc a poc la portes al teu costat personal i et deixes conèixer tal com ets, lliure de pressions i d’ oficialitat.
Els meus amics de feina, si no torno, els trobaré a faltar, es clar! Ells ara mateix es veuen poc per que fan pràcticament el treball des de casa, amb potser un o dos dies presencials, va per torns. Qui hagués pensat que una cosa així pogués passar? Pandèmia, aïllament, ertes, confinament….”nova normalitat”. Més “teletreball”, mes distanciament, màscares de prevenció…
Fa uns dies veia el programa “No pot ser” d’en Jordi Basté, explicava com el nostre futur immediat estava preparant-se per donar un salt abismal, i em va al·lucinar, estar més a prop que mai, la tecnologia que farà de la nostre vida que el ara es converteixi ràpidament en un abans que ens semblarà molt llunyà, per que el que venen son canvis molt i molt substancials, en tots els àmbits, el social, econòmic… el vital.
Ara plou, hem rebut boles de golf caigudes del cel i una turmenta sonora de trons i algun llampec. El climàtic es també un dels canvis que anirem veient, d’això se’n parla des de fa temps, però no se’n fa gaire bé res del que s’hauria de fer. Aquest confinament ha donat un descans al medi ambient, menys pol·lució, sense cotxes, fàbriques i gent embrutant ciutats rius, boscos..com ho arreglarem???
Bé ja he estat una mica amb vosaltres i amb mi.
Betlem
