Hola, fa dies que no dic res, i es que les muses també semblen haver marxat del confinament. M ’han estat acompanyant i escalfant dia rere dia, donant-me amor per les lletres escrites i llegides, per la música, sobre tot la clàssica al final del dia, per la pintura, per la cuina, per la meditació i l’exercici de la ment i el cos.
Han marxat i no s’han acomiadat per que sé que tornaran , es tan sols un descans o un anar de visita a d’altres llars.
Les he gaudit i m’han donat sentit a tots aquests dies de recolliment. Que important que es l’art en tot moment, que generoses i alegres son les muses que et pinten un altre paisatge, et recorren els dits de les mans i et conviden a expressar el que et surt sense cap plany, sense cap afany, senzillament pel plaer de fer-ho viure i donar forma, de ser l’extensió artística d’un mateix. Espurnes de llum en pintures, balls des estressants a la cuina, música per omplir l’ànima, lectures per viatjar a d’altres cases, vides, ciutats. Jocs que ens animen i porten converses fluides, flors que broten i desprenen olors que impregnen de sensualitat l’entorn.
Tot això i molt més es el que he pogut tenir dins, ben dins meu i m’ha aportat una calma insospitada en la situació tan increïblement real que ens aclapara.
Betlem, juny2020
