dedicat a les Llumetes
Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d’un propòsit que no dic i em poso a apedaçar.
Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d’un temps de dubtes i
renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer….
Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Bon nadal a totes boniques
