Sant Cugat, 20 de novembre de 2020
PASSIO
Doncs sí, passió es el que sento per aquesta professió descoberta fa menys d’un any.
Quan estic davant del micro y la pantalla amb una escena de qualsevol pel•lícula, ja sigui de dibuixos animats o sèrie o peliculón, el meu cos es posa en guàrdia amb tots els sentits, nerviosa però alhora entusiasmada per que és quelcom que m’omple i em fa sentir, això: completa. Fa que senti que jo he nascut per fer alguna cosa així o similar, el cos m’ho demana com l’aigua quan tens set, o el pa quan tens gana, o simplement per que és el que t’alimenta espiritualment i fa que et sentis senzillament bé i al teu lloc. Al teu lloc a la vida, mare meva, quina sensació tan dolça e increïble, estic fent quelcom del que em veig capaç i sé que treballant puc millorar i molt! I el treball no em dona neguit, ans el contrari, em motiva i ho gaudeixo.
Sempre m’ha agradat la comunicació. Recordo que quan tenia 14 anys, a vuitè de bàsica vam preparar una obra de teatre llegida! Ni tan sols havíem d’actuar, és a dir, sí, però amb la veu, amb les entonacions, les pauses, les intencions e intensitats que marcava el text i que la nostra directora, la meva senyoreta, que ara mateix no recordo el seu nom, però ja em sortirà, ens indicava per fer que allò realment ho gaudís el nostre públic. Sí, la senyoreta Esteban!! era castissa y anava sempre amb una faldilla escocesa de tons granatosos, era com una col•legia-la petita i pur nervi, la diferència es que ella tenia més autoritat que nosaltres! Va ser una bona professora, una dona que també tenia passió per l’ensenyança i es notava! Dura però divertida i humana. Tot això ho deia per que he trobat la meva passió. Comunicar-me, actuar i què millor que fer-ho també en boca d’altres i en tantes situacions com ens ho permeti la ficció de les pel•lícules i sèries, i no només, sinó també dels audiollibres, dels documentals de les veus sobreposades i tantes altres possibilitats que ens dóna aquesta professió.
He fet, o millor dit, estic acabant un curs que vaig començar el mes d’abril i pràcticament només em queda presentar el projecte final. Fins ara ha sigut la teoria saltejada amb tasques de pràctica. La veritable feina i ofici ve ara, amb les 80 hores de pràctiques de “takes” que farem cada dimarts fins el mes d’abril!! Vam començar aquesta setmana i la meva sorpresa va ser quan vaig veure a un dels actors de Polònia, en Xavier Serrano, del que desconeixia el seu nom, tot i que sabia perfectament qui era. Tots ells, en aquest divertit programa d’entreteniment que es diu Polònia son uns grans actors que fan que veiem l’actualitat des d’un punt de vista ple humor, falta ens fa!! Com deia, en Xavi serà el nostre professor! Després d’una presentació de cada un dels participants d’aquest grup que som 10, vam començar “al tajo” com es diu en castellà, fent un take rere l’altre. Va ser meravellós. Més encara quan al dia següent tornàvem a tenir una classe, en aquest cas era una masterclass d’un actor de doblatge sorpresa. I no ens van defraudar, per que no va ser una xerrada, no, va ser una altre classe pràctica amb un dels grans del doblatge, que si sóc sincera jo no coneixia fins fa uns mesos que el vaig escoltar en una classe online, José Posada. “Codo a codo” davant del micro i amb la sèrie “Modern Family” a la pantalla i ell donant instruccions, com un més, quins moments!! Us juro que jo em vaig sentir “en mi salsa” era el meu lloc, ho vaig sentir tant…. Doncs sí, això us volia dir, he reconegut la passió, ens hem trobat cara a cara i l’he abraçada amb tot el meu sentiment, com quan passejant pel bosc veus aquell arbre i vols rodejar-lo i acaronar-lo deixant que brotin fils d’amor per les puntes dels dits, els braços, el pit, per tots els porus del teu cos, un bany de bosc amb totes les seves lletres. No em digueu que no us ha passat mai….
La guirnalda o trufa final, després d’aquestes dues sessions de cine de doblatge que han canviat la meva vida, va ser quan el PRODUCTOR, que dirigía els tempos durant les 2 hores que vam estar amb el José Posada se’m va apropar, – vestit com anava tot casual, amb camisa blanca i pantalons blaus amb un estampat elegant i alhora modern, amb cinturó de cuir marró i el seu cabell ondulat negre i en aquell punt que comença a ser lleugerament llarg, suficient per que tingués un cert moviment a l’aire quan es movía per la sala- i em va dir que li havia agradat molt com sonava la meva veu a traves de micro. D’això en diuen que “el micro t’estima”. PUNTAZO, vaig pensar, això es la bomba, quin subidón!!!! Li vaig agrair i vaig fer-li un gest com de que m’apuntés a la seva llista, la bona es clar!!
I per acabar, ens va venir a veure en Roger Pera, no caldrà que us el descrigui, o potser si, ja el coneixeu, desgarbat amb un caminar amb el cos endavant, amb un abric obert de llana de tons mostassa i marró i vestit informal, quasi tipus xandal, tot de negre i tapant la closca amb un gorro, també de llana i col.locat al més estil francès, de color gris. Tal com va arribar no va parar de fer passes endavant, cap enrera, de costat, quin home! La veu del ni més ni menys que Spiderman!!! Després de 10’ de comentaris i consells alguns companys van poder fer també un parell de takes de “Animales fantásticos”, doblades per ell, com tantes i tantes altres pel-lícules.
Les meves pràctiques no podien haver començat millor. Ens enviaran per mail els takes que vam fer i foto reportatge, doncs poca broma, que hi havia una periodista que va recollir aquest gran esdeveniment que m’ha fet descobrir el significat de PASSIO.
Us seguiré informant!!
Betlem
