Simbiosi mar-respiració

So Ham                                Estic present, aquí, ara

Mentre acabava en diferit la classe de ioga d’ahir, he fet unes respiracions complertes  que m’han fet sentir com el mar, líquida però mes sòlida que mai. Inhalant, era la onada que es replega per abraçar la sorra i que agafa força i profunditat,  amb empenta,  decidida, preparada per l’embranzida.  Exhalant,  era la onada relaxada, m’arrossegava  amb un ímpetu breu per deixar-me anar suau i delicadament i alhora m’expandia,  em colava ramificant-me per fer més gran l’abraçada! La perfecta simbiosi, jo era MAR i el mar em respirava.  Els ulls miraven endins i allà estava, amb un color de blau indefinit, tacat amb espurnes d’escuma blanca, riallera, divertida per les pessigolles de l’aigua, petxines i pedres, totes embolicades jugant a fer tombarelles.  En aquell instant jo era mar i el mar em respirava…M’he begut la meva aigua salada. I assaborit aquest moment, m’he convertit en VENT, bufava els camps d’espígol d’un to verd -daurat i començava una dansa harmònica de “pliés i relevés” compassats, fins que m’he aturat.  Després del ball he tornat sencera a la màrfega, a terra.  Ha sigut un final de classe insospitat, m’he sentit bé i m’ha alegrat!

So Ham                                el aquí pot traslladar-te més enllà… ho sents, hi vas, hi ets!

Bon diumenge!

Betlem, Sant Cugat 17/5/2o2o