El dia que vaig començar a pintar per plaer va ser després d’haver anat a veure un documental preciós que es deia AQUARELA de Victor Kossakovsky.
L’Ana, que sempre està al dia de tot, o al menys de tot el que li agrada, que resulta que també m’agrada a mi, va ser la que ens va animar a anar-hi. Era un dia de pluja a Barcelona, al c/Aribau cantonada pràcticament amb Gran Via. Tot i el mal temps, a fora del cine hi havia una cua que girava la cantonada. La gent emocionada es buscava darrera els paraigües. Jo vaig arribar pel meu compte i l’Ana i la Gloria van venir després. Finalment ens vem trobar. La filla d’una família coneguda de Sant Quirze també estava allà formant part del equip d’organització. Vem entrar i amb tot l’enrenou que provoca l’excitació de la inauguració, més el tràfec d’abrics, bosses, gorres, paraigües, vem asseure’ns en una sala molt empinada que deixava l’escenari lluny i més baix, però a l’hora ens permetia veure sense destorb. Van fer una petita introducció, molt interessant, en la qual ens explicaven la problemàtica de poder filmar per que avui gaudíssim de tot el que veuríem, i això va donar encara més emoció al imminent espectacle. Us juro que va ser una projecció brutal, per espectacular, inesperada, magnífica.
En un moment donat van sortir unes imatges de mar i onades que em van deixar perplexa. No sé ben bé dir-vos per què, van captar de tal forma la meva atenció, que en aquell mateix instant vaig decidir que havia de pintar-ho, era com una força major que em deia: “això ho he de plasmar, vull i puc fer-ho”. Dies més tard, vaig passar per una casa de pintures i em vaig fer amb el quadern, una caixa amb dotze colors d’acuarela i els pinzells, de dos mides, una prima i delicada i l’altre més gran.
Des de llavors he anat dibuixant a trompicons, tot i que he de dir que una de les varies imatges que em van inspirar encara no la he dibuixada, es molt complicat, doncs no deixa de ser el blau marí de l’aigua barrejat amb l’escuma i caient per una cascada. Tot embolicat, amb moviment, amb força, amb frescor amb atracció!
Ara sovint em passa, ho veig i m’ imagino traslladant-ho a un paper, em veig fent el moviment del braç dibuixant la forma que estic admirant…
Betlem
