Benvolgut Miquel,
Tens raó, el nostre actual escenari és talment el d’ una pel·lícula de ciència ficció però en primera persona. A casa intentem ser disciplinats i, dins de lo possible, mantenir les nostres obligacions. Els nens estudien i fan alguna classe on-line i jo dono cobertura informativa als pocs clients que poden estar en actiu, com ara els supermercats. Diuen que la disciplina ens pot ajudar a suportar el confinament, que d’ aquesta manera no ens quedarem atrapats en un espiral de pensaments negatius, amanits amb salsa de por i acompanyats d’encenalls de què passarà. Ja sé que hem de viure el moment, que no hem de preocupar-nos pel després, prou feina tenim amb l’ara. I ara és també quan em pregunto si no caldria aprofitar aquesta voràgine per deixar de ser disciplinàriament correctes. Deixar de repetir a casa el que porto anys fent fora, allà, al despatx. No vull passar un confinament que no hagi tingut el poder de canviar res dins meu i això em fa sentir pressionada. No sé si m’ explico, tu em coneixes i saps que m’ agrada divagar i pensar en veu alta, com si sentint-me fos més fàcil trobar respostes. El que vull dir és que em sento pressionada perquè penso que no puc deixar passar aquesta nova oportunitat que la vida em dóna, per aprendre a ser millor, a ser productiva i útil també pels demés, però sobretot per saber que cal modificar a la meva vida i fer-ho de veritat!! Vull donar un salt endavant per ser més lliure. Potser és el salt que tu sempre em dius que haig de fer, aixecant els braços recolzats a l’ampit de la finestra i volant lluny, ben lluny del “mood” turista, còmode i superficial al que estic acostumada. 😜
Tinc el diafragma bloquejat, sort de les lliçons d’hipopressius de la meva estimada cunyada; tinc el cor que de vegades em surt per la gola, aleshores medito amb en Joe Dispenza; estiro i perfilo en espirals el meu cabell que s’ha tornat més lliure que jo i intento relaxar-me amb lectures arraconades o escoltant a la gran Rozalén. Tot és en va, la pressió persisteix i jo he decidit dedicar ni que sigui una hora al dia per només pensar. Pensar en com fer-ho tot diferent perquè la disciplina no em torni al punt de partida. Demà et busco, amic Miquel.
Una forta abraçada,
Glòria
