Tinc dos nens, veïns, que em donen vida!!! el Yago i el Nacho, dos germans dels baixos que tenen un jardí que els permet jugar al aire lliure i gaudir. Jo els miro des de l’Atic, a on visc, i em fan somriure quan abaixo el cap miro i sento els seus crits. Juguen a moltes coses, però pels sorolls guturals que fan es com si anessin a la càrrega en una lluita sense final….i son tan graciosos!, amb les seves veuetes i els seus sons que surten esporàdica i sobtadament de les seves boques. No puc menys que riure i donar gràcies per la vida que em donen aquest dies. M’agraden els nens, però el Yago es la meva debilitat, petit, decidit, alegre i a voltes enforronyat per que no li fa cas el seu germà. A voltes plora, però he de dir que poc, per que tot i està confinats ho porten molt bé els dos germans, jo crec que potser ni s’han adonat. Son privilegiats, tenen “llit elàstic” per saltar, rajoles al terra per pintar i jugar, caseta de pati que fan de tendes o d’altres cases, les de la imaginació, les de la lliure expressió. I sobre tot, sobre tot, es tenen a ells dos. Nens amb nens, això es el millor i a mi em donen molta vida, i em recorden que el silenci existeix quan, de sobte, ja ni els sento ni els veig. Ha passat un nou dia i cansats es recullen per demà tornar a animar la galeria del veïnat!
Des d’el confinament
Betlem
Què bonic, Betlem! Quanta bellesa pot tenir el joc d’uns nens quan ho pots observar des de la tranquilitat d’un confinament. De sobte, el silenci existeix perque hi ha soroll i el plor d’un nen deixa de ser molest perquè forma part d’una películ·la on els protagonistes són nens feliços. La vida ens ha canviat les prioritats i la nostra percepció de les coses. Ningú sap que passarà ni que sentirà quan tot això s’acabi, però ara mateix, com a bon animal de costums que som, ens adaptem a una nova realitat i aquesta ens dóna moments especials que hem de saber gaudir al màxim fins que torni a canviar el decorat. Petonet.
Llastima que no tots els nens disposin d’aquest jardi i comoditats, per que alguns ho estan pasant malament.
Si tots estessin en aquestes condicions potser el confinament es podria allargar una mica més, i no patir com patim per si tindrem un rebrot que no podrem assumir. En fi, és el que hi ha .