Ambivalent-A

Avui ja fa tres setmanes. I tinc la sensació que el mon s’ha partit en dos. Que estem vivint paral.lelament. En realitats ambivalents.

D’una banda, el món que vivim en primera persona des de casa. Confinades. Angoixats. Acomodades. Avorrits. Activats. Aturats. Abastides. Anestesiats. Acompanyades. O Aillats.

I a l’altra banda, els que viuen la gravetat del que està passant. Una realitat punyent. Atronadora. Alarmant. I Amarga, de parents Aïllats i residències tancades. Hospitals desbordats i professionals Abnegats.

De tot això en sap molt la Tere, la nostra heroïna. Ella és la metgessa del grup. Un grup de Dones de Llum, energia positiva en vena. La Tere és el nostre contacte amb l’altra món. I ens obre la finestra al que està passant allà, a l’altra banda, on viuen els que aplaudim cada vespre a les vuit des de la finestra. Sempre Activa. Atenta. Admirable.

Penso també em el meu germà Marc. Dirigeix una residència d’avis a Sabadell. Ell és el meu heroi particular aquests dies. Astut. Autèntic. Monosílabic. “Com aneu?: Al Cabo de Hornos!” L’admiro i l’estimo i pateixo per ell (i els seus avis) en silenci. Avis. Pares. Fills. Aguantant la respiració, per no anar a l’altra banda.

Vaig descobrir de la mà de Josep Maria Esquirol el tresor de l’etimologia.  I busco l’origen d’aquesta paraula: Ambi-valent.  “Que es pot valorar o considerar de dues maneres diferents”, llegeixo.

Com les nostres realitats paral.leles.

‘Ambi’ és un prefix i vol dir “al voltant de”. I valent ja sabeu el que vol dir.

Doncs això, vivim al voltant dels valents, els de l’altra banda.

O potser ho som tots de valents. A banda i banda.

Ho respiro. Ara. Aqui.

I em nodreixo de l’Altruïsme, l’Amor i l’Amistat que brollen arreu entre tant patiment i que seran el vincle entre totes les realitats que ens correspongui de viure.

Quan ens retrobem. 

Tot anirà bé.