.
Pare, el que et volia dir..
Primer de tot FELICITAR-TE pel teu aniversari, espero i desitjo que sigui un dia per recordar.
Pare, el que et volia dir cantant en el sketch , en forma de felicitació, que ja deus haver rebut, es que es una… “Estranya situació, surrealista…es ciència ficció el que hem de viure… i ara ens ha tocat estar tancaaaats…. Estrany covid19, ens martiritza… estrany corona virus, te mala pinta…trenca rutines i canvia ritmes! Però ara poc a poc, anem sortint amb mascaretes, guants i por, a passejar , fins i tot a fer esport i ho fem amb precaució, prudents, per no ser atacats de nou, per que sembla que aquest maleït virus no en té prou! “
Pare, el que et volia dir, en el moment de voler-ho escenificar, ha quedat en un assaig. La nostàlgia i la ràbia de no poder-nos abraçar ha aparegut sobtadament. I he cridat, fins i tot insultat a aquell que ens priva de sentir físicament el contacte amb els sers estimats. Ja ho has vist, ha quedat gravat. Per que les paraules no poden omplir el que és realment SENTIR el zenit d’una abraçada. Dits, mans, braços rodejant amb amor i unint cors.
Pare, el que et vull dir es, ni més ni menys que… una ABRAÇADA, estrenya’t fort, sentir-te a prop i sense dir res, dir-ho tot. El que també et vull dir en el teu aniversari es un PETÓ, un altre gran aliat per oferir i mostrar que “estic aquí” sense parlar. I es que el tacte, ja sigui amb una carícia, una abraçada o un petó, es dels sentits més complerts. En la carícia veus la forma, sents la proximitat, en el petó trobes el sabor i la fragància i en l’abraçada tens el tot, doncs, si t’esforces, pots escoltar també el batec del cor; els 5 sentits en un, que més vols!!
Pare, ho veus? el que et vull dir es TOT, tot el que sento, amb una carícia, un petó i una abraçada, i rebre i donar la bona energia de i per la persona estimada!! T’ESTIIIMO PARE i avui et regalo, EM REGALO, una abraçada (fictícia, imaginada, de peNícula, o era FLim?) Tan se val, tu ja m’entens… fins que duri aquesta fase de “confitament” guardarem els dos metres i estarem atents per quan arribi el verdader gran moment del tot….de la carícia, del petó, I d’aquest amor sostingut que es el meu regal per a tu, un “val per l’ ABRAÇADA”
Que tinguis un GRAN, GRAN DIA!
La teva filla “Lola”
Es igual que los tengamos cerca o a 850 Km… ¡¡Las ganas inmensas de abrazarles es la misma!!
(y si eso, ya otro día me explicas lo de “Lola” 😉)
jajaja, esto de Lola viene de muuuy lejos, cuando era una niña imitaba a Lola Flores con su: “pero como me la maravillaría yo?” trátalo de decir rápido, es complicado…y otras actuaciones varias que hacíamos con las hermanas, como en todas las familias y en esa edad en que todo es juego todavía!
Antes de lo esperado estaremos abrazándolos!!!