La Joe, Mia o María José, es una gran professional, ha fet que la seguim un gran nombre de gent, una tribu, tal i com ens anomena i ha fet un gran treball durant totes aquestes setmanes de confinament, mereix com a mínim un fort, fort aplaudiment. Ella ha estat pencant durant els dos reptes de hipopresius i de hipoioga que hem fet, cadascun de 21 dies. A diari a casa nostre dirigint les activitats, en directe per pantalla o derivat a un àudio en castellà o català, per poder escollir el que millor ens va.
Com deia una alumna francesa amb la que vàrem coincidir en una classe de ioga, la Joe es la persona que més ha vist durant la quarantena. No cal dir que ha estat també una mica psicoterapeuta, còmplice en dies en que física i moralment et senties menys forta o amb menys empenta. Sempre la tenies a ella disposta, preparada i amb el somriure a la boca.
Es una dona extraordinària que no deixa de sorprendre’m. Tenacitat, disciplina, organització, empatia, i una cunyada a la que li tinc molta estima. Potser no ens hem parat a pensar que li passa a ella pel cap, ens ajuda a desconnectar, però ella, no ho pot fer, ha d’estar allà! I sí, ens importa el que ella pensa, sense ella aquests dies no haguéssim sigut ni de lluny les mateixes. La tribu ens ha donat sentit de comunitat que busca i a qui li agraden unes certes activitats, totes elles bones tant pel cos com pel cap, que cavil·la sense parar.
Fa dies que li dedico paraules i pensaments, fa dies que sé que ella es mereix un escrit d’agraïment, un moment de sentiment envers la professora que ha salvat part de la jornada d’aquesta tribu, còmodament “engarjolada”.
Gràcies Joe, per a mi ets la fisio màgica i a sobre un luxe per que et tinc de cunyada.
T’estimo Cunyaaaaaaaa! “So Ham” estic present, aquí, ara!
Betlem, 15 de maig, Sant Cugat
Caram Betlem… m’has fet emocionar molt fort! Ets la meva cunyada esplèndida, alegre, xisposa, teatrera, artista,… impregnes el que t’envolta de un bon rotllo que sembla que et ve de sèrie i estàs sempre disposada al que calgui.
Tinc molt sort de la familia que tinc i ho dic poc. La meva inèrcia de tirar endavant perseguint objectius, reptes, idees i mil històries em fa perdre el present de gaudir-vos, d’abraçar-vos i de dedicar-vos un temps sense més objectiu que gaudir de la companyia.
Us estimo profundament!
Nosaltres sabem que no vols estar massa temps compartint i busques excuses com cursos de ioga, projectes…Però ho tenim assimilat, ets així i no hi podem fer res, la família es la familia i l’hem d’acceptar encara que no ens agradi, oi?
jajajajaja
Una de les meves tres cunyades preferides, cunyaaaaa!! ets un sol, ja t’ho he dit, i jo sóc a partir d’ara l’estrella, o el coulant, segons el Dome, m’encanta! No podríeu fer millor parella, ni tenir uns nens més macos! visca la familia, unida jamás será venSida!!!
Conec a poques persones que desprenguin tanta serenitat, amor i dedicació com la Jou. Coincideixo totalment amb el que dius i em sento molt afortunada de tenir-vos a les dos tan a prop!! 😘