Doncs sí Llumetes, el confinament ha donat nom a aquesta mala herba que ha esdevingut planta.
Aquesta mala herba tenia un destí clar, matar-la, representa que les males herbes s’han de treure, però aquesta hi ha un canalla d’esperit rebel però cor enorme, que lluny de matar-la l’ha fet creixer i l’ha cuida’t amb un amor incondicional envejable. Ha esdevingut una planta digne de veure. Les seves fulles sembla que et donin la ma agraïnt la possibilitat que l’hagin deixat VIURE. Com diu la cançó de Fito i los Fitipaldis, és una acció … no digo diferente sino rara, i és aquesta raresa particular que tenim cadesqu la que ens dona la nostre propia identitat i tota identitat té un nom, i en aquest cas és … SILENCI SALVATGE.
El COVID-19 ha crescut gràcies als humans, però lluny de tractar-lo amb amor ho hem fet amb despotisme. L’hem fet creixer i està matant a la nostre gent gran, la que en moltes ocasions no hem estat capaços de donar les gràcies per tot el que han fet per nosaltres, i que ara no podem abraçar quan abans ho podíem fer i no ho feiem . Aquest COVID-19 és diferent als virus que el sistema mèdic pot controlar, ha esdevingut un virus “raro”, amb identitat pròpia i amb molta personalitat, capaç de parar al mon. Potser, si enlloc de voler matar-lo intentem entendre’l arribarem a tenir una convivència cordial on COVID-19 i HUMANITAT ens poguem donar la ma i poguem donar les gràcies de fer d’aquest mon un mon millor.
Sí, ha entrat d’una manera cruel, salvatge i silenciosa, però … què és el que feiem els humans abans d’aquest COVID-19? no erem cruels amb el nostre entorn? no teníem comportaments salvatges? no ignoravem tot allò que no sentíem , o no volíem sentir per no sentir-nos malament?
Doncs sí, ara ens toca ESCOLTAR, PARAR i ESCOLTAR aquest SILENCI SALVATGE que el COVID-19 ens ha obligat a fer. Particularment dono gràcies d’estar a prop de persones que fan possible que, les rareses esdevinguin IDENTITATS AMB LLUM PROPIA i on ens sentim orgullosos de cuidar-les amb el nostre AMOR més incondicional , encara que siguin FEOS, FUERTES Y FORMALES !!!!
Bon dilluns LLUMETES … passat per aigua i a casa, però … AQUI ESTEM !!! OS VEO PETARDES
Silvia, silenci, salvatge, m’agraden aquestes paraules, com també m’agrada el que dius de…. que les rareses esdevinguin IDENTITATS AMB LLUM PROPIA, m’agrada!!!!
i sobre tot com t’acomiades de nosaltres “OS VEO PETARDES”, no podia ser més tu!
amb tu hem après que les herbes son bones, només depèn de com te les miris per estimar-les més o menys.
així les persones, i tu, tingues per segur, que ets una dona gran i forta, però sobre tot PETARDA!!! m’agrada!!!
t’estimo llumeta
Betlem
M’encanta aquest escrit i no podria estar més d’acord amb tot el que expresses i dius. Cuidaré les meves plantes i deixaré créixer les males herbes que ara són bones. A veure si així, soc capaç de sentir aquest silenci salvatge!