Sóc a mil.lers de kms de tot, immersa en la galàxia i camino – levito – per la Lluna gaudint del silenci de l’etern.
Escenari desèrtic. A mil milles de tota terra habitada, deia el Petit Príncep.
Molt lluny enllà, hi ha un punt blau pàl·lid, deia el Sagan. És un petit planeta en l’univers. El nostre. La Terra.
Des de la Lluna estant, arriba l’energia de la natura i els animals que respiren alleujats de la nostra càrrega. La primavera floreix per primer cop sense que puguem trencar-la. Els animals gaudeixen de la treva, campant per espais nous amb curiositat i sorpresa.
I en mig de tot i lluny de tot, homes i dones, per milions, angoixats, actives, aliades per primer cop per una sola causa. Hi ha tanta energía en moviment que se sent des de la Lluna!
Ves que no ens quedem uns dies més i centrats en el que realment importa, en conxorxa digital col.lectiva trobem la fórmula pel bé comú (la meditació com a ingredient). I ens curem de nosaltres mateixos.
Des de la Lluna estant tot és relatiu. I és veu més clar. Mirant-ho des de la Lluna sembla possible.
Tot anirà bé.
Des de la lluna estant, vist pel petit Príncep, gran llibre Consol!. Des de la lluna estant, com el nen que s’hi gronxava i ens mirava, i mira per on resulta que aquest nen eres tu, que ja ens observaves. Moltíssima energia en moviment…Bona reflexió!
T’estimu llumeta
Et llegeixo a l’hora de la lluna i agraeixo pensaments i arguments que donen sentit al “tot anirà bé” gràcies llumeta!! Muaks!!!
Noies …sou unes cracks ¡¡ quan això acabi hem de recollir tots els escrits i fer-ne un llibre ¡¡ son preciosos tots ells