Avui he tingut una conversa telefònica dura, dificil, també enriquidora i crec útil. Espero haver ajudat al Joan.
El Joan i el Guillem son germans. El Guillem és solter, i és el cuidador principal del seu pare (de 86 anys) i la seva mare (de 85 anys, amb Alzheimer i insuficiencia cardiaca, dependent). El Joan esta casat i te 4 criatures. El pare es va posar malalt fa una setmana, sospita de COVID 19, però esta a casa. Ahir van ingresar el Guillem a la UCI, amb pneumonia per COVID 19. El Joan està pasant malament per que té un dilema. Té clar que ha de cuidar els pares, son dependents i no hi ha ningú més, però te por de contagiar-se ell i que li pasi com al seu germà, i contagiar a la resta de la familia, si va i torna diversos cops de casa dels pares a casa seva.
Li explico algunes coses
- afortunadament, el 80% dels casos son lleus o molt lleus, és poc probable que li pasi igual que al seu germà
- els nens practicament no es posen malalts, si que son transmisors; i tenen la seva mare a casa
- si pren mesures adequades el risc de contagi baixa molt: guants, mascareta, ulleres, bata per rentar, distancia seguretat, espais separats.
I molt important , els seus pares patiran sense ningú que els cuidi, i ja pateixen d’estar sols sense veure nets i altres persones; i que valori si ell patirà per no estar allà amb ells
Ha de pensar que en la gent gran hi ha més mortalitat, i si es posen mes greus i els ingressen no els podrà veure, potser mai més
Hem parlat més de 30 minuts… ha decidit tancar-se a casa amb els seus pares el temps que calgui. M’ha dit “tot el que han fet ells per mi, no els puc abandonar en aquest moment”.
Petons llumetes
Em sento bé escrivint això al blog, m’ajuda a pasar-ho una mica millor. Gràcies per llegir-ho.
gràcies Tere, m’he emocionat amb la decissió final del Joan. Té tota la raó, els Pares han estat sempre per nosaltres, es hora d’estar per ells quan toca. A près la millor decissió que podia, per la seva familia i per ells.
Bona assitència, ets molt molt bona.
Quina sort tenir-te a la nostra vida, Tere!
Que complicat és controlar el cap en aquesta situació que estem vivint. Em discuteixo tot el dia amb mi mateixa, intentant no prendre les decisions que el cor em demana i el cap em diu que, ara com ara, no són viables… Gràcies Tere, gran reflexió.
Quant de valor haurà tingut aquesta conversa per Joan! La teva empatia i dedicació als altres en aquest moments no tenen preu! T’abraço i t’admiro digitalment🙏
El pare del Joan es va morir. La seva mare està bé, i el seu germà després d’uns quants dies a la UCI i a l’hospital, també està recuperat.
El Joan està molt satisfet, creu va pendre la decissió correcta. Va cuidar el seu pare i la seva mare, amb les precaucions degudes però amb molt amor. I la seva familia, dona i fills i filles estan molt orgulloses d’ell. Hi ha una pèrdua, insustituible, però ell ha estat allí.
Me ha emocionado Tere! Qué satisfactorio tiene que ser poder ayudar a alguien a tomar la decisión correcta, siempre, pero más en esta díficil situación!
Suerte inmensa de tenerte!