Dos roses
Dos roses, una blanca fina alta, l’altre de color rosa, més plena, més formosa!
Com dos roses, allà estan, juntes, entrellaçades les fulles verdes i els pètals roses i blancs, lluint segures el seu cos elegant. Com dos roses, omplint majestuosament el seu lloc. Podrien semblar altives, sobervies, però son clarament el reflexa de la força i la persistència, de la calma i la tensió, que amaguen per mantenir-se belles, esveltes, nobles i dignes, com ho requereix la situació.
Son la Tere i la Judith qui m’han ispirat aquest escrit.
Si me’l trobo de nou els hi compraré totes i amb l’abast dels meus braços les prendré per gaudir-les i no separar-ne cap de les demés.
Si el trobo… i m’envaeix el neguit! I si no tornem a creuar-nos pel camí? El meu fournisseur particular fruit de la casualitat, doncs dos vegades ens hem topat, la primera una rosa vermella m’ha obsequiat, la segona dos roses, una blanca fina alta i l’altre de color rosa, més plena, més formosa. Son les flors per excel·lència. Com dos roses allà estan, juntes, enganxades, unides pel seu fullatge verd i els seus pètals roses i blancs. I de nou sento el neguit… i si no ha de ser el destí? Ell que regala amor, més del que potser es coneixedor, ell que dona goig a la dona que mira i a qui, sense altre, li atansa la rosa que li alegrarà el dia.
I llavors penso, “no hay dos sin tres”, això es el senyal que m’empeny a tornar al barri per a on passeja amb roses entre les mans. I a apropar-me jo a ell , dient-li: “las quiero todas”, per que no he de dubtar, la bellesa s’estima i s’acull d’immediat, no hi ha preu ni orgull, la rosa, la més imponent i esclatant d’entre totes les que hi ha al seu voltant.
Betlem
