I jo em pregunto: en quin moment arriba la creativitat? Cal buscar-la, provocar-la, ensumar-li la pista darrera d’una lectura o conversa interessant? On és la creativitat?
La vida ens segueix forçant a córrer sense permetre’ns parar per crear, per pensar amb serenitat, però, cal parar-se a pensar per poder crear? No podríem passar directament a la creació saltant-nos la pantalla del pensament?. Si aquest fos el cas, aleshores podríem determinar que efectivament la creativitat arriba de sobte, sense preveure-la, sense ensumar-la…
Però vet aquí que a mi això no em passa. Sovint per buscar la creativa m’hi haig de posar a consciència, com quan has d’escriure amb data d’entrega. A voltes, però, hi ha un impuls invisible que em convida a acariciar les lletres de l’alfabet o a sentir-me especialment creativa. És doncs la creativitat conseqüència d’un estímul?.
Intueixo que estímul i creativitat van de la mà i que l’ordre d’arribada és important. És a dir que no hi ha creativitat sense empenta, per tant la meva creativitat és, ras i curt, fruit d’un embat, ni que sigui per aconseguir reconeixement, acceptació i autoestima. All at once!
Quan la creativitat no arriba, cal ajudar-la a expressar-se. Hi ha mètodes per aconseguir-ho. Podria ser una copeta de vi, podria ser una música atractiva per l’ànima, una meditació o directament una necessitat. El que ens porta a pensar que potser esdevenim creatius quan tenim l’aigua al coll, quan la supervivència truca a la nostra porta i no queda més que posar-se a crear, a inventar, a buscar-hi remei!. Aquí es quan realment veus qui té aquest do i qui es bloqueja o s’amaga en la seva inseguretat, desconeixement o por.
La crisis sanitària i econòmica que ens ha portat el covid-19, ha despertat aquest darrer tipus de creativitat, la que neix de la desesperació. A l’altra cara de la moneda està la creativitat que ha sorgit del temps disponible en ple confinament quan el teletreball no era possible. Aquí han despertat artistes de tota mena: músics, pintors, escriptors… Hi ha qui inclús ha descobert la seva autèntica vocació!
Després està la creativitat genuïna, la que sempre ha existit independentment de l’entorn i de les circumstàncies, la que intentava identificar a l’inici d’aquesta reflexió i la que encara no sé si arriba de sobte, pensada o impulsada. Suposo que depèn de cada individu. Això si, ella està allà, en un raconet del cap, esperant a ser activada per fer la seva aparició estel·lar. I no puc deixar d’imaginar-me-la vestida amb una capa llarga de vellut vermell i una corona de brillants, fent-se notar, altiva, orgullosa i contenta de poder donar un cop de mà. Perquè de que serveix ser creatiu si no és per ajudar o compartir els avantatges de la màgia de la creació? .
I això em porta a pensar que poc importa com arriba la creativitat a les nostres vides. El que realment suma és envoltar-se de persones inspirades, algunes també pirades😊, que li donen color a la nostra existència, que van més enllà de les coses simples i avorrides, que saben imaginar i veure on no hi ha res, en definitiva, persones creatives que la vida ens regala quan ho necessites, o no, tan se val, sempre serà un regal!
Salut,
Glòria
Foto: Bernat Calpe
La creativitat!! Quina paraula tan bonica. Es que per ella mateixa es gran i autosuficient. Gràcies per aquest meravellós escrit Gloria! Gràcies per comunicar-te! Estrenem un nou més en un any que encara queda molt per viure’. Cominiquem-nos! Llumetes, viviu les paraules escrivint-les, creeu històries, us espero en el que pensava que ja era el meu bloc privat, ves per a on avui hi hagut CREATIVITAT!!
Moltes gràcies pel teu escrit Gloria.
Com bé saps, per a mi la creativitat és un estat vital que experimento sovint, i que visc de forma conscient amb una gran satisfacció. El teu escrit m’ha ajudat a reconèixer que la gaudeixo en formes variables i en ocasions, també molt properes a la “genuïna” que comentes.
En molts moments he pensat en “si a tot”. El que no tinc tant clar és el concepte de saltar la pantalla del pensament i aconseguir creativitat, tinc la sensació que saltar aquesta pantalla ens acosta més a meditar. Almenys així ho sento jo.
El que m’ha agradat especialment es el final de la teva proposta, i si em permets, jo diria que es en el moment en que t’envoltes de persones inspirades, pirades, especials, quan la teva creativitat flueix. Serà aquest el motiu de l’onada de creativitat que tinc últimament?
PD: m’ha agradat molt la fotografia que has escollit, em fa pensar en una xarxa social/neuronal en la que els nodes estan interconnectats i brillen tots gràcies a la influència entre ells!
Com m’agrada la teva PD! :)) has clavat el significat de la foto, no seràs tu el creador d’aquest entremat de neurones? Yes, you are!. Quan em vas enviar la foto vaig pensar que la creativitat dóna i crea llum, que la creativitat es pot compartir i que la creativitat és, finalment, la posada en pràctica, és a dir creació, d’un pensament, d’una inspiració…
Gràcies pel feedback…m’has deixat pensant que la retroalimentació és bàsica per evolucionar. I jo no vull deixar de crèixer en aquest sentit. Thanks again mon ami!!!