La meva amiga Gloria em va convidar a compartir pensaments escrits. Jo, que soc de pensar molt però escriure poc, em vaig deixar endur per la proposta i vaig recordar que després de les dues primeres setmanes de confinament, vaig anar a la botiga del barri a recollir un encàrrec.
Els que em coneixeu sabeu que soc persona de fer un pas enrere quan els grups d’amics, de família, o professionals es fan grans. No acostumo a tenir la necessitat d’explicar el meu llibre. Però malgrat no em crida fer una gran aportació al grup, m’agrada ser-hi, gaudir de l’atmosfera. També sabreu que en la curta distància, quan s’esvaeix la “multitud”, entro en la meva zona de confort i es llavors quan puc gaudir de la conversa, especialment quan hi ha una relació d’escolta activa.
Després d’esperar pacientment uns minuts fora la petita botiga, fins que l’únic client que hi podia ser va sortir, vaig entrar per a endur-me l’encàrrec. Durant aquells escassos minuts que hi vaig passar n’hi va haver prou per descobrir un petit fuet de pebre negre que afegiria a l’encàrrec per a portar quelcom llaminer a casa, i que va ser una petita excusa per a establir una petita connexió temporal amb els botiguers, de forma que abans de sortir em van transmetre que havia estat l’únic client optimista que havien tingut en molts dies. Llavors me’n vaig adonar. A la petita botiga hi havia una calma tensa alimentada per les tres persones que hi treballen i pel constant degoteig de clients angoixats per la situació. Tots ells atrapats en un bucle de pessimisme impertorbable.
A rel de l’anècdota de la botiga, aquests dies he estat observant en el meu entorn quines son les reaccions que s’estableixen entre persones en funció de les actitud de cadascuna d’elles.
La vida em va portar fa uns anys, a retrobar-me amb el meu bon amic Oscar, amb qui vaig acabar fent un programa de Marketing i Vendes B2B.
Després del programa he seguit connectat al grup, i el contingut de les trobades temàtiques ha derivat cap a la cultura d’empresa. Les sessions dedicades a aquest aspecte m’ha ajudat a madurar la meva visió sobre cultura, i m’ha permès aprofundir en l’influencia que podem tenir els uns en els altres en tots els àmbits de la vida.
Inesperadament em va escriure l’Ignasi, preocupant-se per mi i els meus, després d’uns quants mesos. “Desitjo que et trobis/trobeu be, i que sàpigues que la presència de gent com tu es essencial per mi”. Que aquest fet em fes feliç va ser la constatació que aquells temps en que vàrem compartir coses junts, va tenir una influència positiva en mi. I que m’hagués escrit, indicava inequívocament reciprocitat.
Quina alegria poder compartir optimisme amb les persones que ens envolten. Et torna, felicitat i possibilitat d’influir positivament. Una petita contribució a la nostra societat, que tant necessita en els temps actuals!!
Bernat Calpe
Hola Bernat, no et conec però estic d’acord amb tu. Les persones amb les que t’avens s’han de freqüentar, doncs et fan sentir bé, t’aporten aquesta actitud positiva que deies i et conviden a la vida. Me’n alegro que l’Oscar et telefonés!
Totalment d’acord. Allunyar-se de persones tòxiques, que no aporten res ni a un mateix ni al grup
Hi ha persones que només veure-les de lluny ja et dibuixen un somriure. Tenen un do especial per recordar-te que hi ha moltes coses bones a la vida, com la pròpia vida. Mentres escric això veig la cara del meu amic i somric. Tan se val si ha tigut un mal dia, tan se val si no és el millor moment, ell manté els ulls ben oberts i somriu. El meu amic encomana alegria, el meu amic sap influenciar vida!.