Totes les paraules que em persegueixen, sobre tot per la nit, que es barregen i ballen pel cap;  tots els pensaments que busquen sortida per poder comunicar, están lligats entre sí, tot i que no necessàriament relacionats, em destorben i necessiten ser expressats. A voltes, fins i tot he estat a punt d’escriure’ls d’immediat, però no em puc deixar dominar! els ordeno, els calmo i m’adormo, demà serà un altre dia, i els que vulguin sortir ja ho faran.

Aquests dies de captiveri han fet resurgir en mi una forma de comunicació que no exercia des de feia anys, escriure! paper i llapis, teclat… m’he de comunicar. Sóc de parlar, d’explicar, de preguntar i ara em trobo que la manera de fer-ho es aquesta, tan simple i gratificant!

El 27 d’abril va ser la verge de Montserrat, el sant i aniversari de la meva germana petita, la Montse. Nascuda aquest dia ja fa 49 anys a Madrid, no hi havia altre opció de nom per escollir. Montse, se’m va passar el dia i no et vaig dir el que volia. Ets una de les meves germanes preferides, junt amb la Glòria i la Imma, jajaja, les tres, per que no en tinc més. Ets alegre i divertida però sobre tot molt optimista. Tens una malaltia que t’acompanya des de fa anys i ho portes com ningú ho faria. Bé, sí, la Gloria ja ho ha demostrat, es forta com un roure, porteu la mateixa sang. Admiro la capacitat que tens d’aguantar i de no rendir-te, de tenir un somriure per tothom, familia, amics i amagar el que et pasa per dintre, que segur que hi ha de tot, depenent de l’estat d’ànim del dia. Ets dolça i tens sentit de l’humor, ets ingènua, servicial.. Segueix forta com ets i no et deixis vèncer. Hem de parar els brots de EM el que es pugui, la medicació sembla que ajudi.  El més important es que ens tens, ens tenim i tu ja saps el que sempre dic: “la familia unida jamás sera venSida”, es així!

Aquest era un pensament que tenia pendent i ara que te’l he transmès em sento bé.

T’estimo Montse

germana de sang, Betlem

Categories: Betlem RomeraTags: , ,

7 Replies to “comunicar”

  1. Sento molt la malaltia de la Montse, però tenint unes germanes com la Gloria i tu segur que és una persona feliç i plena d’il.lusió. Costa molt portar aquest tipus de malaltia, crònica si, però que no sabem ben be per on anirà, però no anirà enrere. Segur que la Montse és super forta i us transmet energia positiva.
    Jo també tinc dues germanes, la Bea i l’ Arantxa (i dos nois, en Benja i l’Oriol, el d’Argentina). Jo soc la gran. Totes 3 som ben diferents, però ens adorem, ens recolzem sempre, ens entenem sense parlar quan estem juntes. Que bé tenir germanes.
    Felicitats germanes

    1. Anda, també sou familia numerosa! Si senyora, tenir germans i germanes es fantàstic, com be dius moltes vegades sobren les paraules i això també fa molt de bé. No cal sempre parlar oi?

  2. Coincideixo amb la Tere, tenir germans és fantàstic i si a més et portes bé, ja és la conya de fantàstic!
    Has decrit a la Montse tal i como jo també la veig. Espero que t’hagi llegit perquè l’amor cura i tot el que tu dones ens fa “divines de la vida”. Love u germaneta, tens tanta llum, com alegria i dolçor. Què afortunada soc de tenir-te!!!

  3. … com deies, no ens coneixem Betlem, però el dia 27 d’abril també és significatiu per a mí, ja que també tinc una germana que es diu Montse. La meva germana gran, que tant admirava de petit i que tant he estimat tota la vida. Durant la lectura no he pogut deixar de pensar en ella ja que malauradament també lluita amb la seva malaltia. Ha hagut de deixar enrere la seva vocació de mestre i reduir al mínim la seva vida social.
    No es mereixia tenir una malaltia com aquesta. L’emoció em pot.
    Curiosa relació la dels germans, que no escolleixes però que et lliguen emocionalment per tota la vida. Som diferents i iguals alhora.
    Només en conec una, però puc imaginar les tres germanes Romera Cot juntes ….
    Els millors dessitjos !!!

    1. Bernat, t’acabo de llegir i m’he quedat tan sorpresa… quina coincidència, no? Quin greu em sap per la teva germana! tan de bò fossin altre tipus de temes que ens apropessin, que segur que n’hi ha. Ahh, i que sàpigues que podries trobar-te amb 4 noies Romera juntes, no 3, jajaja, potser millor que no t’hi trobis
      millor no probar-ho!
      Una abraçada
      Betlem

Deixa un comentari