Ens acostumarem a la que diuen “nueva normalidad”? De moment si és “nueva” ya no és normalitat . Ens acostumarem a pasejar pel carrer i no tirar-nos als braços d’aquella amiga que no veiem fa temps i petonejar-li la galta? Ens acostumarem a estar a una terraceta prenent un cafe a dos metres de la persona amb la que estas, i a la que li vols xiuxiuejar alguna cosa a propet de l’orella? Ens costumarem a cada una el seu plat i no picotejar de tots i totes a l’hora en els soparets d’amigues? Ens acostumarem a identificar aquella persona a sota de la mascareta? Ens acostumarem a no ballar com a poseses agafades dels braços a qualsevol festa? Ens acostumarem a no tocar, a no agrupar-nos, a la famosa distancia social?
Jo com a metge de familia m’acostumaré a atendre a molts i moltes pacients via telemàtica, sense poder donar-li la mà o un copet a l’espatlla per donar consol i confort?
Ufff… potser si, per que diuen que som animals de costums i haurem d’interioritzar les noves .. pero aquestes noves costums ens costaran, ja us ho dic. Al menys a mi molt.
Ai Tere, no se jo! Ens acostumarem? no tindrem més remei… Avui t’he vist i m’ha faltat l’abraçada, el petó, aquesta manera que tenim d’agraïr tan física, jo no m’hi vull acostumar…. realment s’em fa extrany. Durant un temps, però, potser ho haurem d’encaixar i trobar altres formes de sorprendre’ns per tocar-nos l’anima.
Petonets i abraçades Dra. de la nostre familia d’amigues tocades de l’ala!
I gràcies per escriure, sembla que darrerament es cosa rara!
Betlem
Jo espero que aquesta “nova” normalitat sigui temporal i que, més ràpid que lenta, marxi! que ens poguem abraçar, compartir plats, copes, abraçades!!!! estic segura que tornarem a agafar-nos les mans!!!! Si més no, estic segura que nosaltres farem la nostra peculiar i meravellosa “nova normalitat”!