Abraçada furtiva

Quan important es una veu, una mirada, que necessari es un gest, quina magnitud té una abraçada;  si entrés a borsa seria la més cotitzada.

“Los abrazos” de la Vir  i “abrazos rotos” de l’Ana, son dos escrits preciosos de les meves volgudes llumetes de l’ànima! Una abraçada la pots imaginar quan estàs enamorat, en aquell estat pur de bellesa interna que no et deixa ni respirar. Una abraçada te la pots imaginar, quan penses en aquella persona que pateix i tens ganes de retrobar, per donar consol, per ABRAÇAR. Una abraçada te la pots imaginar quan estàs acomiadant i al mateix temps anyorant una persona estimada que marxa per temps imprecís o torna d’una estada llarga en un altre país.

Però mai hagués imaginat, visualitzat, dibuixat, sentit, anhelat, una abraçada de les que ens solem donar, dia per altre, amb amigues pares o germans i germanes. Mai hagués pensat que podía ni tan sols imaginar, visualitzar, dibuixar, sentir, anhelar, donar una abraçada furtiva, amagada entre columnes de productes de supermercat. Això em va xocar, em va fer sentir alhora alegria i amor mentre em sorprenia per la meva osadía en moments tan crítics, per voler fer aquella ABRAÇADA FURTIVA. Doncs això es el que el meu cervell va dibuixar, sentir, anhelar el diumenge de Gloria passat. Vaig quedar amb ella en un supermercat per fer intercanvi de propietats, ella em va donar el poema escrit per un meu germà i jo amb uns petits bombons la vaig felicitar. L’abraçada no es va produir, no al menys com l’havia imaginat…. no. Va ser una abraçada al aire, ben marcada com també ho era la distància, però va ser a ple carrer, respirant un aire que començava a donar més plaer, més sa, més pur o ves a saber tu el què. Va ser una bocanada d’aire fresc, us ho ben dic, tal qual va ser.

Una retrobada al carrer amb un somriure ample, i saviem per què, l’abraçada furtiva….no va poder ser!

T’estimo llumeta i a vosaltres també….

Betlem

P.S.: un altre dia us parlaré del poema del meu germà 🙂